La Glòria I les trobades presencials
Gràcies Glòria, per ser-hi i pel teu entusiasme sempre, en totes les trobades que s'han fet. Ets la reina!
Adherint-me a la proposta de la Carme passo a explicar-vos breument les meves vivències dins del món blogaire:
"El que em passa pel cap"es va crear per una necessitat de comunicar-me, de expandir la meva poesia en un blog poètic. I així va començar. Pocs dies després va néixer el "Glo.Bos blog" on compartiria poesia d'autors de renom. Vaig començar amb molta empenta publicant una entrada cada dia. D'això ja fa sis anys.
Després d'un temps d'ostracisme van començar les visites i vaig conèixer un món en el que m'hi trobo molt còmode i ben acollida. Continuo, no amb aquella empenta dels primers anys, però procuro mantenir una entrada a la setmana. I així penso continuar.
He viscut amb vosaltres moments magnífics, sobretot a les trobades i als recitals en els que hem coincidit, he conegut gent maquíssima i algunes persones les considero ja com amigues, amb elles hi comparteixo estones on traspassem la virtualitat i compartim confidències, un dinar o una 0,0.
Recordo moltes de les anècdotes que la Carme explica, el bé que ho vam passar amb el Zurich o el "Roda el món". I el sopar que va organitzar el Veí de Dalt -a qui enyoro- i que em va permetre entrar en el món blogaire per la porta gran.
Anècdotes? Doncs no en tinc cap de remarcable, com no sigui els comentaris que sovint alguns, que imagino estudiants, feien al Glo.Bos, deixant com un drap brut els poetes que adoro o afegint enllaços a pàgines molt i molt descarades, motiu que em va obligar a posar el moderador de comentaris.
Agraeixo a la Carme, que sempre és un referent en aquest món, l'ocasió que ens dóna per que ens coneixem una mica més.
PER MOOOOOOLTS ANYS, CARME!
Adherint-me a la proposta de la Carme passo a explicar-vos breument les meves vivències dins del món blogaire:
"El que em passa pel cap"es va crear per una necessitat de comunicar-me, de expandir la meva poesia en un blog poètic. I així va començar. Pocs dies després va néixer el "Glo.Bos blog" on compartiria poesia d'autors de renom. Vaig començar amb molta empenta publicant una entrada cada dia. D'això ja fa sis anys.
Després d'un temps d'ostracisme van començar les visites i vaig conèixer un món en el que m'hi trobo molt còmode i ben acollida. Continuo, no amb aquella empenta dels primers anys, però procuro mantenir una entrada a la setmana. I així penso continuar.
He viscut amb vosaltres moments magnífics, sobretot a les trobades i als recitals en els que hem coincidit, he conegut gent maquíssima i algunes persones les considero ja com amigues, amb elles hi comparteixo estones on traspassem la virtualitat i compartim confidències, un dinar o una 0,0.
Recordo moltes de les anècdotes que la Carme explica, el bé que ho vam passar amb el Zurich o el "Roda el món". I el sopar que va organitzar el Veí de Dalt -a qui enyoro- i que em va permetre entrar en el món blogaire per la porta gran.
Anècdotes? Doncs no en tinc cap de remarcable, com no sigui els comentaris que sovint alguns, que imagino estudiants, feien al Glo.Bos, deixant com un drap brut els poetes que adoro o afegint enllaços a pàgines molt i molt descarades, motiu que em va obligar a posar el moderador de comentaris.
Agraeixo a la Carme, que sempre és un referent en aquest món, l'ocasió que ens dóna per que ens coneixem una mica més.
PER MOOOOOOLTS ANYS, CARME!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada