Jordi Dorca i els diàlegs poètics compartits

Col·lecció de moments (4)





Recordem, avui, el dibuix que la Carme Rosanas va fer 

a propòsit d'un haiku meu

en què, entre  altres coses, jo mirava d'expressar,  

malgrat tot, 

la confiança en els ésser humans, 

en la seva tria personal de cada dia, 

en la llibertat individual. 


La Carme Rosanas va continuar aquest haiku

amb un de seu, i es va reproduir d'aquesta manera, 

una vegada més,  

una de les formes de diàleg 

més característiques del seu blog tan variat, 

ple de propostes, 

ple de coneixences.  


Això va ser el dia 11 de gener de 2014. 


Continuaré. 
     



Cap cortinatge

el desamor no amaga. 

Vola endins, l'àliga. 

JD



Ales immenses

 fan voleiar cortines. 

 Parteixo nua. 

CR

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

En Jordi Dorca En la pols de l'aire

Imatge
Recordant, aquí, l'aquarel·la que la Carme Rosanas va fer  per a la presentació, la primera de totes, del meu llibre de poemes En la pols de l'aire ,  a càrrec l'Helena Bonals a la Biblioteca Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat.  Hi afegeixo, a sota, el cartell que l'Helena va fer per a aquest mateix acte.  Això va ser e l dia 5 de març de 2014 , en el blog de la Carme Rosanas.   L'aquarel·la va presidir l'acte. 
Més informació

Els títols de l'Helena Bonals

Imatge
L'Helena ens explica el seu procés blocaire, des del punt de vista de la creació dels seus blogs i de la tria dels títols. Gràcies, Helena per volar-hi ser!!!  He buscat una imatge que té a veure amb una trobada blogaire, de la qual ella en va ser protagonista. Segurament no és una anècdota, però sí que és un esdeveniment que va tenir lloc i que podríem recordar.  Bé podríem parlar del nom de cadascun dels meus blogs. El primer,  Anticànons , té l'origen en el meu pare. És una paraula que no existeix. El segon,  Una cosa molt gran en una de molt petita , és la meva interpretació dels versos de Margarit: "jo em crec el que passa en la nit/ estrellada d'un vers". Pot tenir diverses lectures, com a imatge que és. Una d'elles és que jo em considero molt poca cosa, i molt important alhora. O que la poesia és molt petita i transcendent alhora. El tercer, D'allò bell, d'allò sublim, és evident que procedeix de Kant i la seva  Crítica de...
Més informació