Jordi Dorca i la trobada poètica i blocaire al Vallès




Rememorant, avui, l'aquarel·la que la Carme Rosanas va fer 

amb motiu de la trobada blogaire , 

poètica i quasi llunaire, 

que va tenir lloc a Lliçà de Vall, a casa d'en Jacint Borràs, 

el dia 21 d'octubre de l'any 2013, 

el dia, precisament, de l'aniversari de la Núria Pujolàs, 

altrament coneguda com a Núria Miramelsmots. 


D'aquella gran trobada, 

me'n va venir un haiku, 

i la Carme en va fer una aquarel·la 

(i més d'una, de fet)

amb què encetava el quadern que li havia regalat l'Assumpta blogaire, 

a més d'un haiku que continuava el meu. 


De cedre i lluna,

 una remor se sent: 

  els mots que passen. 

JD


Amb cedre i lluna

una doble aventura

quadern i versos

CR


Tot això la Carme ho va publicar el dia 1 d'agost de 2014. 

Gran record.   

Continuaré. 

JD

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Jordi Dorca i els diàlegs poètics compartits

Imatge
Col·lecció de moments (4) Recordem, avui, el dibuix que la Carme Rosanas va fer  a propòsit d'un haiku meu en què, entre  altres coses, jo mirava d'expressar,   malgrat tot ,  la confiança en els ésser humans,  en la seva tria personal  de cada dia,  en la llibertat individual.  La Carme Rosanas va continuar aquest haiku amb un de seu, i es va reproduir d'aquesta manera,  una vegada més,   una de les formes de diàleg  més característiques  del seu blog tan variat,  ple de propostes,  ple de coneixences.   Això va ser  el dia 11 de gener de 2014 .  Continuaré.        Cap cortinatge el desamor no amaga.  Vola endins, l'àliga.  JD Ales immenses  fan voleiar cortines.   Parteixo nua.  CR
Més informació

Els títols de l'Helena Bonals

Imatge
L'Helena ens explica el seu procés blocaire, des del punt de vista de la creació dels seus blogs i de la tria dels títols. Gràcies, Helena per volar-hi ser!!!  He buscat una imatge que té a veure amb una trobada blogaire, de la qual ella en va ser protagonista. Segurament no és una anècdota, però sí que és un esdeveniment que va tenir lloc i que podríem recordar.  Bé podríem parlar del nom de cadascun dels meus blogs. El primer,  Anticànons , té l'origen en el meu pare. És una paraula que no existeix. El segon,  Una cosa molt gran en una de molt petita , és la meva interpretació dels versos de Margarit: "jo em crec el que passa en la nit/ estrellada d'un vers". Pot tenir diverses lectures, com a imatge que és. Una d'elles és que jo em considero molt poca cosa, i molt important alhora. O que la poesia és molt petita i transcendent alhora. El tercer, D'allò bell, d'allò sublim, és evident que procedeix de Kant i la seva  Crítica de
Més informació

La Montse i les nostres complicitats

Imatge
Moltes Felicitats Carme!! i ... La Montse m'ha deixat als comentaris, un recull de complicitats, no sé si són anècdotes, però són viscudes a banda i banda. Moltes gràcies, Montse! Moltes gràcies per tots els bons moments que he experimentat en aquest espai contemplant els teus dibuixos o pintures... Per tots els bons destins turístics que m'has descobert!!... Per ensenyar-me una nova manera de veure les meves fotografies a través de les paraules poètiques que m'hi has afegit... Per les nostres "complicitats"... Per les llistes de llibres que vas recollint i que, alguna que altre vegada, he consultat per després buscar-los a la Biblioteca... Per les bones receptes de cuina que de tant en tant consulto... Sempre m'ha agradat llegir els teus comentaris en cadascun dels blogs en que coincidim pel to i la manera com exposes la teva opinió, sempre respectant a l'altre... i segurament que encara em deixo d'exposar alguna que altre emoció que m'ha
Més informació