Els títols de l'Helena Bonals

L'Helena ens explica el seu procés blocaire, des del punt de vista de la creació dels seus blogs i de la tria dels títols. Gràcies, Helena per volar-hi ser!!!  He buscat una imatge que té a veure amb una trobada blogaire, de la qual ella en va ser protagonista. Segurament no és una anècdota, però sí que és un esdeveniment que va tenir lloc i que podríem recordar. 

Bé podríem parlar del nom de cadascun dels meus blogs.

El primer, Anticànons, té l'origen en el meu pare. És una paraula que no existeix.

El segon, Una cosa molt gran en una de molt petita, és la meva interpretació dels versos de Margarit: "jo em crec el que passa en la nit/ estrellada d'un vers". Pot tenir diverses lectures, com a imatge que és. Una d'elles és que jo em considero molt poca cosa, i molt important alhora. O que la poesia és molt petita i transcendent alhora.

El tercer, D'allò bell, d'allò sublim, és evident que procedeix de Kant i la seva Crítica de la raó pura.

El quart, el rei de tots, En cada vers que has entès, prové d'un poema que havia fet quan encara no tenia blog. Ara mateix no el tinc a mà ni me'n recordo

El cinquè el vaig obrir per poder escriure de literatura actual, sobre els llibres que m'envia una editorial. Prové d'aquest haiku:

El vidre fràgil

el brogit el travessa.

L'eco se sent.

L'eco per a mi és l'efecte de la poesia en el lector, el seu ressò. Aquest haiku el vaig fer quan, després de dos mesos sense nord en el blog de poesia meva, i per dos comentaris de bloggers, vaig decidir de provar d'escriure "més líric, més poesia".

Que els títols d'un blog, com els d'una novel·la, igual com els seus dissenys, diguin coses, és propi del segle XX. Abans era L'odissea, o Don quixot  i ja està. A mi m'agraden els títols dels meus blogs, me'ls estimo tots.

Gràcies, Carme!