Col·lecció d'anècdotes i records blocaires

Recordant, aquí, l'aquarel·la que la Carme Rosanas va fer  per a la presentació, la primera de totes, del meu llibre de poemes En la pols de l'aire ,  a càrrec l'Helena Bonals a la Biblioteca Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat.  Hi afegeixo, a sota, el cartell que l'Helena va fer per a aquest mateix acte.  Això va ser e l dia 5 de març de 2014 , en el blog de la Carme Rosanas.   L'aquarel·la va presidir l'acte. 

Rememorant, avui, l'aquarel·la que la Carme Rosanas va fer  amb motiu  de la trobada blogaire ,  poètica i quasi llunaire,  que va tenir lloc a Lliçà de Vall, a casa d'en Jacint Borràs,  el dia 21 d'octubre de l'any 2013,  el dia, precisament, de l'aniversari de la Núria Pujolàs,  altrament coneguda com a Núria Miramelsmots.  D'aquella gran trobada,  me'n va venir un haiku,  i la Carme en va fer una aquarel·la  (i més d'una, de fet) amb què encetava el quadern que li havia regalat l' Assumpta blogaire ,  a més d'un haiku  que continuava el meu.  De cedre i lluna,  una remor se sent:    els mots que passen.  JD Amb cedre i lluna una doble aventura quadern i versos CR Tot això la Carme ho va publicar el dia  1 d'agost de 2014 .  Gran record.    Continuaré.  JD

Col·lecció de moments (1) Veient com passa el riu d'Heràclit, per Camprodon. ¿O érem nosaltres, tal vegada, que  hi passàvem, com un riu? Sabem, fora dubtes, que això va ser  el dia 5 de gener de l'any 2012 .  En el blog de la Carme Rosanas .  Que ha fet deu anys.   Ho celebrem.  Continuaré.  JD Copio el meu comentari per completar la història i l'anècdota 30 de maig de 2017 a les 7:23 Jordi, ara m'has emocionat. No m'esperava aquesta "anècdota" aquest record, aquesta complicitat. La puc completar? Vas parlar del riu d'Heràcilt i quan vas saber que era un dibuix de Camprodon, el vas voler comprar. Em vas dir que aquest dibuix i sobretot Camprodon et portava bons records. Els meus dibuixos, de moment, no es venen i viag dir que te'l regalava. La virtualitat fa que les persones ens veiem més aviat poc. I va passar tant temps fins que ens vam veire per a donar-te'l que ja no em recordava qui

L'Helena ens explica el seu procés blocaire, des del punt de vista de la creació dels seus blogs i de la tria dels títols. Gràcies, Helena per volar-hi ser!!!  He buscat una imatge que té a veure amb una trobada blogaire, de la qual ella en va ser protagonista. Segurament no és una anècdota, però sí que és un esdeveniment que va tenir lloc i que podríem recordar.  Bé podríem parlar del nom de cadascun dels meus blogs. El primer,  Anticànons , té l'origen en el meu pare. És una paraula que no existeix. El segon,  Una cosa molt gran en una de molt petita , és la meva interpretació dels versos de Margarit: "jo em crec el que passa en la nit/ estrellada d'un vers". Pot tenir diverses lectures, com a imatge que és. Una d'elles és que jo em considero molt poca cosa, i molt important alhora. O que la poesia és molt petita i transcendent alhora. El tercer, D'allò bell, d'allò sublim, és evident que procedeix de Kant i la seva  Crítica de

Moltes Felicitats Carme!! i ... La Montse m'ha deixat als comentaris, un recull de complicitats, no sé si són anècdotes, però són viscudes a banda i banda. Moltes gràcies, Montse! Moltes gràcies per tots els bons moments que he experimentat en aquest espai contemplant els teus dibuixos o pintures... Per tots els bons destins turístics que m'has descobert!!... Per ensenyar-me una nova manera de veure les meves fotografies a través de les paraules poètiques que m'hi has afegit... Per les nostres "complicitats"... Per les llistes de llibres que vas recollint i que, alguna que altre vegada, he consultat per després buscar-los a la Biblioteca... Per les bones receptes de cuina que de tant en tant consulto... Sempre m'ha agradat llegir els teus comentaris en cadascun dels blogs en que coincidim pel to i la manera com exposes la teva opinió, sempre respectant a l'altre... i segurament que encara em deixo d'exposar alguna que altre emoció que m'ha

M'ha anat pels pèls però he arribat just a temps per participar a la celebració d'aniversari dels 10 anys de la Carme. La Carme sempre atenta, sempre sol·licita a participar a totes les iniciatives i a deixar un comentari ,vol celebrar els 10 anys dels  Col·lecció de moments r ecopilant anècdotes blogaires i mirarem de no fallar-l'hi. Com que sóc poc social als blogs i encara menys de desvirtualitzar-me no coneixia moltes de la anècdotes o situacions que la Carme explica com a exemple. Faré doncs referència a 2 situacions que ens afecten directament a nosaltres i que ens van sorprendre molt gratament. La primera va ser la resposta que va tenir un proposta nostra, gràcies al ressò inicial de l'Assumpta, i que va fer què poguéssim conèixer les vostres lletres i alhora també alguns blocs que no coneixia. La Carme, com no, va participar en el recull  però a més també vam utilitzar un dibuix seu com a portada. i contra`portada . En vaig fer un recull virtual  que es de