Col·lecció d'anècdotes i records blocaires

Col·lecció de moments (1) Veient com passa el riu d'Heràclit, per Camprodon. ¿O érem nosaltres, tal vegada, que  hi passàvem, com un riu? Sabem, fora dubtes, que això va ser  el dia 5 de gener de l'any 2012 .  En el blog de la Carme Rosanas .  Que ha fet deu anys.   Ho celebrem.  Continuaré.  JD Copio el meu comentari per completar la història i l'anècdota 30 de maig de 2017 a les 7:23 Jordi, ara m'has emocionat. No m'esperava aquesta "anècdota" aquest record, aquesta complicitat. La puc completar? Vas parlar del riu d'Heràcilt i quan vas saber que era un dibuix de Camprodon, el vas voler comprar. Em vas dir que aquest dibuix i sobretot Camprodon et portava bons records. Els meus dibuixos, de moment, no es venen i viag dir que te'l regalava. La virtualitat fa que les persones ens veiem més aviat poc. I va passar tant temps fins que ens vam veire per a donar-te'l que ja no em recordava qui...

L'Helena ens explica el seu procés blocaire, des del punt de vista de la creació dels seus blogs i de la tria dels títols. Gràcies, Helena per volar-hi ser!!!  He buscat una imatge que té a veure amb una trobada blogaire, de la qual ella en va ser protagonista. Segurament no és una anècdota, però sí que és un esdeveniment que va tenir lloc i que podríem recordar.  Bé podríem parlar del nom de cadascun dels meus blogs. El primer,  Anticànons , té l'origen en el meu pare. És una paraula que no existeix. El segon,  Una cosa molt gran en una de molt petita , és la meva interpretació dels versos de Margarit: "jo em crec el que passa en la nit/ estrellada d'un vers". Pot tenir diverses lectures, com a imatge que és. Una d'elles és que jo em considero molt poca cosa, i molt important alhora. O que la poesia és molt petita i transcendent alhora. El tercer, D'allò bell, d'allò sublim, és evident que procedeix de Kant i la seva  Crítica de...

Moltes Felicitats Carme!! i ... La Montse m'ha deixat als comentaris, un recull de complicitats, no sé si són anècdotes, però són viscudes a banda i banda. Moltes gràcies, Montse! Moltes gràcies per tots els bons moments que he experimentat en aquest espai contemplant els teus dibuixos o pintures... Per tots els bons destins turístics que m'has descobert!!... Per ensenyar-me una nova manera de veure les meves fotografies a través de les paraules poètiques que m'hi has afegit... Per les nostres "complicitats"... Per les llistes de llibres que vas recollint i que, alguna que altre vegada, he consultat per després buscar-los a la Biblioteca... Per les bones receptes de cuina que de tant en tant consulto... Sempre m'ha agradat llegir els teus comentaris en cadascun dels blogs en que coincidim pel to i la manera com exposes la teva opinió, sempre respectant a l'altre... i segurament que encara em deixo d'exposar alguna que altre emoció que m'ha...

M'ha anat pels pèls però he arribat just a temps per participar a la celebració d'aniversari dels 10 anys de la Carme. La Carme sempre atenta, sempre sol·licita a participar a totes les iniciatives i a deixar un comentari ,vol celebrar els 10 anys dels  Col·lecció de moments r ecopilant anècdotes blogaires i mirarem de no fallar-l'hi. Com que sóc poc social als blogs i encara menys de desvirtualitzar-me no coneixia moltes de la anècdotes o situacions que la Carme explica com a exemple. Faré doncs referència a 2 situacions que ens afecten directament a nosaltres i que ens van sorprendre molt gratament. La primera va ser la resposta que va tenir un proposta nostra, gràcies al ressò inicial de l'Assumpta, i que va fer què poguéssim conèixer les vostres lletres i alhora també alguns blocs que no coneixia. La Carme, com no, va participar en el recull  però a més també vam utilitzar un dibuix seu com a portada. i contra`portada . En vaig fer un recull virtual  que es de...

Malgrat que el seu blog sigui una bassa d'oli,  (no és ben bé cert, perquè l'ahse, a vegades ataca als ben intencionats comentaristes, tot i que la sang no arriba al riu)  ha trobat la manera de participar i jo li agraeixo moltíssim.  El seu post d'ahir al seu blog, ara és aquí!!! Gràcies ponset, criatura!!!  Per celebrar els 10 anys del seu  blog la Carme   ha proposat que   expliquem alguna anècdota   de la nostra vida blocaire. Un pensaria que amb més de 11 anys aquest blog deu tenir moltes anècdotes per recordar, però o bé tinc mala memòria o bé sóc molt exigent en quan el concepte “d’anècdota digne d’explicar” o bé aquest blog es una bassa d’oli on no passa res, o potser si… Avui us explicaré com em vaig convertir en l’únic blog de la catosfera amb guarda-espatlles de sèrie, pels despistats diré que parlo de l’ ahse , pels encara més despistats refutaré per mil·lèsima vegada que jo i l’ahse siguem la mateixa persona, primera perquè no ...

Tantes hores i dies i anys viscuts, per força han de resultar un post llarg. Gràcies pervrecordar tantes coses! Homhe gaudit intensament. MOMENTS D'ANIVERSARI Estimada Carme, Porto dies pensant en el teu aniversari, en la qüestió de bons records i records no tan bons... La veritat és que de bons en tinc moltíssims (els posts d’aquests dies d’en McABEU en són un exemple... tota aquella història de les agendes! Què bé ho vàrem passar!) En general, sempre he gaudit molt amb tot el que significava interacció bloguera. Són magnífics records els premis C@ts, les desvirtualitzacions, les trobades... Darrera dels blogs hi ha persones excepcionals. Sorprenents. Amb un cor enorme.  Algunes de les coses que explicaria aquí potser és millor no dir-les ja que tal vegada estaria desvetllant coses que qui les va fer prefereix que no tinguin publicitat però, insisteixo, parlo de molt bona gent... Voldria ser original i no repetir el mateix que digui la majoria. Intentar record...

Una alegria que Jp, també s'hi hagi afegit... vosaltres diríeu que no entén ningú el seu humor?  jo crec que s'equivoca... Jp. I tant que t'entenem!!!  No deixis d'escriure, si et plau! " Abans de tot, felicitar a la Carme, tant pel desè aniversari del seu blog, com per la seua constància en les publicacions, cosa que al mandrós que us parla, li fa molta enveja. Per a celebrar aquest esdeveniment ens demana que contem alguna anècdota sobre la nostra vida blogaire. Malauradament no recorde cap història interessant sobre el meu blog. Només comentar que fins que vaig obrir el blog, mai vaig saber que m'agrada escriure coses, ni que siguen tonteries que moltes vegades no les entén ningú, ni tan sols jo. Moltes felicitats, Carme! "