Novesflors i el seu nom de camuflatge

M'agraden molt aquest tipus d'anècdotes. Estic contenta que l'hagis volgut compartir amb nosaltres. Moltes gràcies per ser a aquesta celebració. Us en recordeu d'aquesta imatge del seu primer blog?



Al començament del meu blog vaig decidir no aparèixer amb el meu nom real perquè no volia que la gent coneguda hi entrés només a tafanejar i a xafardejar, volia que qui hi entrara fora perquè li agradava, independentment de la meua identitat.
Un dia, vaig anar a la presentació d'un llibre, i un dels que hi eren va venir a saludar-me: "Hola, Novesflors". Em vaig quedar bocabadada. Li vaig preguntar com ho havia endevinat i em va aclarir que entrant a blogs diversos va arribar al meu, i en veure la fotografia que jo hi havia posat de capçalera (abans el meu blog tenia una aparença diferent de la que té ara) va pensar que aquella foto només la podia haver fet jo.
Moltes abraçades.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Jordi Dorca i els diàlegs poètics compartits

Imatge
Col·lecció de moments (4) Recordem, avui, el dibuix que la Carme Rosanas va fer  a propòsit d'un haiku meu en què, entre  altres coses, jo mirava d'expressar,   malgrat tot ,  la confiança en els ésser humans,  en la seva tria personal  de cada dia,  en la llibertat individual.  La Carme Rosanas va continuar aquest haiku amb un de seu, i es va reproduir d'aquesta manera,  una vegada més,   una de les formes de diàleg  més característiques  del seu blog tan variat,  ple de propostes,  ple de coneixences.   Això va ser  el dia 11 de gener de 2014 .  Continuaré.        Cap cortinatge el desamor no amaga.  Vola endins, l'àliga.  JD Ales immenses  fan voleiar cortines.   Parteixo nua.  CR
Més informació

Els títols de l'Helena Bonals

Imatge
L'Helena ens explica el seu procés blocaire, des del punt de vista de la creació dels seus blogs i de la tria dels títols. Gràcies, Helena per volar-hi ser!!!  He buscat una imatge que té a veure amb una trobada blogaire, de la qual ella en va ser protagonista. Segurament no és una anècdota, però sí que és un esdeveniment que va tenir lloc i que podríem recordar.  Bé podríem parlar del nom de cadascun dels meus blogs. El primer,  Anticànons , té l'origen en el meu pare. És una paraula que no existeix. El segon,  Una cosa molt gran en una de molt petita , és la meva interpretació dels versos de Margarit: "jo em crec el que passa en la nit/ estrellada d'un vers". Pot tenir diverses lectures, com a imatge que és. Una d'elles és que jo em considero molt poca cosa, i molt important alhora. O que la poesia és molt petita i transcendent alhora. El tercer, D'allò bell, d'allò sublim, és evident que procedeix de Kant i la seva  Crítica de
Més informació

La Montse i les nostres complicitats

Imatge
Moltes Felicitats Carme!! i ... La Montse m'ha deixat als comentaris, un recull de complicitats, no sé si són anècdotes, però són viscudes a banda i banda. Moltes gràcies, Montse! Moltes gràcies per tots els bons moments que he experimentat en aquest espai contemplant els teus dibuixos o pintures... Per tots els bons destins turístics que m'has descobert!!... Per ensenyar-me una nova manera de veure les meves fotografies a través de les paraules poètiques que m'hi has afegit... Per les nostres "complicitats"... Per les llistes de llibres que vas recollint i que, alguna que altre vegada, he consultat per després buscar-los a la Biblioteca... Per les bones receptes de cuina que de tant en tant consulto... Sempre m'ha agradat llegir els teus comentaris en cadascun dels blogs en que coincidim pel to i la manera com exposes la teva opinió, sempre respectant a l'altre... i segurament que encara em deixo d'exposar alguna que altre emoció que m'ha
Més informació